El dissabte, tal com vam anunciar, vam presentar el llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), en una acte, acollit a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, que ens va resultar molt amè i entretingut.
A continuació transcrivim la presentació que vam fer per donar pas a les paraules dels autors i en l’enllaç de la imatge tenim accès al video i la notícia de TeveOn.
Avui presentem un llibre molt especial per a nosaltres, com a Ebrencs i com a Blocaires.
El llibre és especial per molts motius: una temàtica original, eròtico-política, pionera en la nostra llengua; neix d’un bloc amb molt d’èxit… el “fenòmen Mireia” va enganxar molts lectors i blocaires que comentaven, participaven i vivien la trama. Però també hi tenim un lligam emocional perquè el bloc de la Mireia va néixer, créixer i madurar al mateix temps que també ho feia la nostra Ebresfera i d’alguna manera, amb els comentaris que hi hem deixat, els ebrencs hem contribuit directa o indirectament en el desenvolupament del bloc i de la novel·la.
Es tractava d’un bloc anònim, provocant que en la nostra relació virtual, hàgim conegut abans els personatges que els autors. Uns personatges que també ens van acompanyar en la desvirtualització de l’Ebresfera, com a motiu de conversa en algunes trobades presencials. Sense saber la identitat dels autors, el bloc s’havia guanyat el seu lloc en el referent blocaire de les nostres terres. Per això, com a Blocaires Ebrencs ens va enorgullir molt que Manel i Mir decidissin assistir en persona al passat Ebrebloc en què els vam poder conèixer per primera vegada.
Per últim agafarem prestades unes idees del Manel en una entrevista seua, exposar-les aquí (i, si cal, després, discutir-les). El Manel quan parla dels blocs ressalta un parell de funcions que poden arribar a fer.
- Primera, per fer campanyes de sensibilització (i això ho deia pel Cacao de la Facao), tot i que ho englobaríem dins d’una funció d’aglutinació i comunicació social que poden realitzar els blocs (com ara el de la PDE, per posar un exemple).
- Segona idea: els blocs són una eina d’experimentació literària, per veure com reaccionen els lectors, què els agrada, què funciona del relat, i actuar en conseqüència, tant en el desenvolupament immediat del text com en la criva posterior que van fer per presentar-nos el llibre en paper.
I esta funció dels blocs com a eina literària és molt més important del que ens podem arribar a imaginar. Sense el bloc de la Mireia, possiblement mai hauríem tingut un llibre de la Mireia editat magníficament per Cossetània. I, encara més, sense els lectors del bloc de la Mireia i els seus comentaris, mai el llibre de la Mireia hauria estat com el que tenim avui entre les nostres mans. I només això ja és indicatiu de la qualitat del llibre.
No volem allargar aquesta introducció. Donem pas als autors de la novel·la: Manel Riu i Mir Roy, matrimoni, professors de Secundària de Benavarri, que van emprendre un bloc un divendres, 21 d’abril de 2006, amb una genial combinació de Política, Sexe i Humor que ha donat com a fruit el llibre que presentem avui.
Per cert, us havia dit que el llibre va de sexe? Compreu-lo!!!
Manel ens va cantar la jota tortosina de la Mireia, en exclusiva per a nosaltres.
ebresfera 